2010-05-09T08:15:00.000-07:00

FISONOMIA DEL RECORREGUT DE LA CURSA DE LA MERCÈ

Km 0 al 1

La sortida de la Cursa de la Mercè és en un lloc emblemàtic. No tan sols perquè estigui al bell mig del que va ser l’Exposició Universal de 1929 , sinó perquè de l’entorn d’on sortirem, l’Avinguda Rius i Taulet, davant de les fonts màgiques, en surten o passen unes quantes curses: la Marató de Barcelona, la mitja marató, la Jean Bouin, la del Corte Inglès, la de l’Amistat, aquesta de la Mercè... i hi entrenen molts i moltes que avui, de ben segur, estaran a la línia de sortida.

La Cursa de la Mercè, per altra banda, li duu un record especial a qui està escrivint això, i probablement a varis dels que ho estan llegint. Va ser precisament en aquesta cursa on, fa uns anys, va engegar la Plataforma Marató a Barcelona creada per demanar el retorn de la marató. Va ser en la Cursa de la Mercè de l’any 2004 on, un grup de corredors anònims, dolguts per l’anunci de la supressió de la marató sine die –de fet, i com és sabut, no es va celebrar la del 2005-, varem començar a reivindicar-la. La forma: amb rètols de color groc penjats al pit o a l’esquena amb el lema “Volem Marató a Barcelona” que varem distribuir a la sortida, i que centenars de participants van voler dur adherint-se a la protesta. Un d’ells l’ex jugador blaugrana Luis Enrique.

Luis Enrique, abans de la sortida de la Cursa de la Mercè'04, amb el rètol reivindicatiu "Volem Marató a Barcelona" a l'esquena, i un altre corredor que el duia al davant

La sortida on estarem ara, és per tant un indret fetiche pel que fa a la cosa aquesta del córrer a Barcelona. Impossible d’imaginar per part del senyor Rius i Taulet -magnífic alcalde de la ciutat l’últim terç del segle XIX pel que diuen els historiadors, i en honor del qual se l’hi va posar nom a l’avinguda d’on sortirem- que amb el temps, serien milers els practicants d’una activitat desconeguda llavors, que trepitjaríem l’avinguda que duu el seu nom per començar una carrera atlètica. Impossible de suposar en aquella època, deia, perquè la primera cursa a la ciutat, amb només cinc corredors, es va fer l’any 1898, del carrer Canuda a Valvidrera i tornar, deu anys després que el bon batlle passes a millor vida.

Sortirem de davant de La Font Màgica doncs, just davant també de les Quatre Columnes del darrere de la Font. Unes columnes que volen significar les quatre barres de la senyera que representen les que ja hi van estar col·locades del 1919 al 1928, fins que van ser enderrocades l’any 1929 per ordre del dictador Primo de Ribera, ja ens podem imaginar per quina raó. Es diu que ho va fer per a que un símbol de catalanisme -en va destruir uns quants- no tingués el ressò que li podia donar l’Exposició Universal a punt d’inaugurar-se. Feliçment, des de fa poc s’han tornat a posar en peu.

Les Quatre Columnes, obra de Puig i Cadafalch, estaven on ara hi ha la Font Màgica. 1928

Tot just al sortir, en el primer xamfrà, a la dreta, hi ha un bonic edifici d’estil mudèjar que els que entrenen per Montjuïc hauran vist mil vegades i sabran que era el Palau de la Premsa de l’Exposició del 29, més tard oficines de la Guàrdia Urbana, i ara un museu, amb curiositats com els uniformes que duien fa més de cent anys, o les Harley Davidson dels agents en fa vuitanta. Val la pena veure’l. Ara no, però. Ara hem d’estar pel que hem d’estar!

Una mica més enllà, girarem a l’esquerra per baixar pel carrer Lleida, i també. al xamfrà, a l’esquerra, veurem -és grat de veure la decoració noucentista de la façana- el Col•legi Verdaguer, un edifici que va ser l’oficina de l’Exposició del 29, i des de 1931 és una escola.
El carrer Lleida el baixarem un tros, i just passat el Col•legi, davant de la caserna dels Bombers, girarem a la dreta per agafar Tamarit, també de baixada.

En aquest punt estarem en el Poble Sec (o Poble-sec, amb guió, que és com els veïns volen que s’escrigui), un petit barri de Barcelona, entranyable. Va començar a formar-se a mitjans del segle XIX, un cop enderrocades les muralles per fer l’Eixample -però abans que aquest Pla, que per qüestions burocràtiques es va endarrerir- i va ser ocupat per obrers i treballadors. La gent senzilla que si va instal•lar, arribada bàsicament de l’Aragó i del Llevant, és el que li ha donat caràcter al barri. Un apunt: el Poble-sec té molts fills il•lustres, el més famós en Joan Manuel Serrat, i un de curiós, en aquest cas d’una filla, Agustina Saragossa Doménech, coneguda com "Agustina d'Aragó", que també va néixer al barri. I un apunt més: se celebra una entranyable cursa al juliol, per la festa major, amb dorsals gratuïts i tot.

Programa de mà d’una pel•licula dels anys 50 (espanyolada en deiem llavors)
sobre la vida d’Agustina d’Aragó, una poblesequenca heroïna de la Guerra de la Independència.

El nom de Poble-sec prové, segons diuen, per l’enorme despesa d’aigua que generava la gran quantitat de fàbriques que hi havia al final del segle XIX al barri, que ocasionava una manca d'aigua a les fonts per beure.

El nom de carrer Lleida és fàcil de suposar per què li ho van posar un bon dia: perquè és la capital de la comarca del Segrià. Elemental; no obstant, s’ha de dir que no sempre s’ha dit així: fins l’any 1980 era la Calle Lérida, com era preceptiu; i molts anys enrere, la Calle Santiago.

El nom de Tamarit correspon a qui va ser diputat del braç militar i defensor de Barcelona durant la Guerra dels Segadors contra la Castella de Felip IV que atacava la ciutat en el segle XVII.

I per Tamarit creuarem el Paral•lel, el carrer que a les primeries del segle XX estava farcit de teatres, music halls i cafès -una mena de Broadway- ple de gent a tota hora amb ganes de gatzara. Enfilarem a l’esquerra per agafar Entença, i anirem a trobar el Km 1, a la cantonada amb Gran Via.

En creuar el Paral·lel passarem per davant de dos llocs interessants en els dos xamfrans de la dreta: el Ticket, de Ferran Adrià, un bar de tapes inaugurat fa poc que està tenint un èxit total (has de demanar lloc tres mesos abans), i la Casa dels Cargols al carrer Entença, 2. No és un bar, que pel nom podria semblar-ho, sinó una casa de pisos decorada amb cargols per tot arreu. Una llegenda urbana diu que va ser construïda el 1896 per encàrrec d’un pagès que va anar a buscar cargols al camp i es va trobar una fortuna dins d’una cova.

Km 1 al 2

Haurem deixat el Poble-sec en creuar el Paral·lel per pujar (lleugeríssima i curta pujada) pel carrer d’Entença, tot trepitjant ja l’Eixample

, que és el districte per on farem la resta de la cursa.

Entença és el nom d’un pròcer de casa nostra del segle XIII. Bé, tot i que l’honorem amb aquest nom, no sé pas si se’l pot considerar un veritable pròcer. Era capità dels almogàvers, uns paios que saquejaven a tort i a dret en aquelles èpoques de conquestes. En arribar a la Gran Via, l’enfilarem a la dreta per fer un bon tros d’aquesta avinguda, ja de per sí el carrer més llarg de tots els de la ciutat. En farem, concretament, tres quilòmetres i mig, tots en línia recta i plans, d’aquells que inviten a córrer (de fet aquesta és una de les curses més planes de Barcelona sinó la que més), amb bona amplada, frondosos i centenaris arbres als costats del nostre camí...i sense cotxes. Una meravella, vaja!

Això de córrer per un carrer sense cotxes per Barcelona -ara que hi estem posats- és una de les coses del món que li produeixen més goig al que escriu aquesta sui generis descripció del recorregut de la Cursa de la Mercè. El poder ser, unes quants diumenges de l’any, l’amo i senyor de les calçades -com és el cas ara- és impagable. Segurament els hi passarà el mateix als que, com ell, recorden quan a la ciutat, no fa pas tant, estava gairebé prohibit córrer. En Vicente Egido, el que va ser un excel•lent fondista del Barça els anys setanta, sempre explica que un dia que va sortir de les pistes universitàries en aquella època amb pantaló curt, un guàrdia urbà el va parar a la Diagonal per anar corrent. Va demanar-li el DNI i va estar a punt de que el multés per córrer en la via pública, i a més a més, per fer-ho en calçotets.

La Gran Via, com arteria principal de l’Eixample que és, té moltes cases de veïns magnífiques. Les veurem a la dreta i a l’esquerra del nostre pas. Curiosament, les més boniques i senyorials són les de la nostra esquerra. Al costat dret no n’hi ha tantes. Serà perquè els burgesos –que tontos no eren- preferien els pisos del costat muntanya perquè els hi toca més el sol a les zones nobles de l’habitatge?

La Gran Via, a més a més de ser una avinguda amb un munt de cases sumptuoses, també és un carrer on hi ha molts cinemes, un d’ells el Rex, que està a la nostra esquerra, a tocar del carrer Calàbria. El Rex és un cine d’aquells d'abans. Estranyament, el propietari, que és el Grup Balanya, el manté tot i que no sembla que li hagi de ser massa rendible. Deu o dotze espectadors mal comptats són els que hi ha en una sessió de diumenge per la tarda. Estranyament, no s’ha convertit en multi-cines i conserva un aspecte que el fa acollidor per als que varem créixer veient-hi pel•lícules com El Halcón y la flecha o Robin de los Bosques. Té una taquillera que t’atén sense micròfon; un porter que et saluda com si et conegués de tota la vida; sellons prou confortables...i no hi venen crispetes! Una casualitat: a la nostra dreta, en front mateix del cinema Rex, hi havia fins fa uns anys un bar -era únic a Barcelona- on a més a més de prendre copes es podia practicar el tir amb arc. És a dir que, sortint del cine, un podia emular al Burt Lancaster o a l’Errol Flynn per dos duros. No en debades, el bar desaparegut es deia L’Arquer.

“El halcón y la flecha”, una d’aquelles pelis que feien al cine Rex de la Gran Via.

Normalment, quan correm per un carrer o una avinguda, no ens adonem del que hi ha d’especial perquè prou feina tenim i estem per una altra cosa...però per la Gran Via no ens serà difícil trobar-nos immobles singulars que criden l’atenció, especialment més enllà d’aquest quilòmetre per on estem ara.

En qualsevol cas, a l’esquerra, poc després de passar Calàbria, ens trobarem La Casa de Lactància, un edifici modernista construït a primers del segle XX per la greu mortalitat infantil i maternal que hi havia a la Barcelona obrera. Tenia un consultori d'embarassades i un espai d'alimentació i cura per als nadons, i consta que va ésser concebut “Per atendre els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats". En l'actualitat, i des de fa trenta anys, és un casal d'avis. Una singularitat: a dalt de tot de l’edifici hi ha un conjunt escultòric amb una llevadora que alleta una criatura amb un biberó; la curiositat resideix en el fet que és precisament una dona i no La Mare de Déu de la Llet, que era la costum iconogràfica en aquest casos. (No sé si ho veurem perquè fa uns dies tota la façana estava tapada per obres).

Magnífic grup escultòric de La Casa de Lactància, obra d’Eusebi Arnau, a la Gran Via.

I també a l'esquerra, una mica més endavant, fent xamfrà amb Viladomat, veurem la també modernista i bonica Casa Golferichs. Fa uns anys va estar a punt de ser enderrocada per la golafreria de les immobiliàries, però no va anar al terra per la lluita dels veïns del barri per salvar “El Xalet”. Ara és un actiu centre cívic.

A la Gran Via, el carrer per on estem corrent: li diem així perquè qualsevol li diu l’oficial de Gran Via de les Corts Catalanes. Un nom massa llarg per més que serveixi per recordar que Les Corts es van constituir al segle XIII, i que havien estat, segons els estudiosos, model dels parlaments europeus. Ho van ser-ho fins el 1714, quan amb aquell famós "decret de nova planta" (segurament s’hauria de posar amb majúscules però no vull) van ser abolides.

Per la Gran Via, i fins el final dels tres quilòmetres i mig, anirem travessant un munt de carrers que duen el nom de personatges il•lustres. La llista és llarga: vint-i-tres. A propòsit, resulta estrany i insòlit que durant la darrera dictadura, en una època en la qual es van canviar molts noms de carrers, la majoria d’aquests de l’Eixample que creuarem no els van tocar. En efecte, tot i que alguns són de noms de patriotes: fins el Km 2 els de Rocafort, Villarroel, Casanova...no els van modificar. Potser n’hi havia prou en canviar el principal, el de Gran Via, per Avenida José Antonio Primo de Rivera , com així va ser. Més curiositats: els de Borrell i Urgell, els dels dos comptes que també estan entre el Km 1 i 2 tampoc els van canviar. Van castellanitzar el segon, això sí, posant-li Urgel (amb una sola ela), però el primer, misteriosament, va seguir sempre amb les dues.

I així, a punt de començar a llançar-nos per tractar de fer marca aprofitant que la Gran Via és plana, plana, i perquè tot i que abans de sortir hem enganyat als amics dient-los-hi que estaven fotuts i que no sabíem com ens aniria la cursa, arribarem a l’indicador del Km 2, a tocar Muntaner, en plena forma i sense que ens faci mal res.

Km 2 al 3

Confirmant el que dèiem més amunt respecte de que a la Gran Via hi ha uns quants cinemes -i més que n’hi havia perquè se n’han tancat alguns com l’Excelsior, que feia cantonada amb Villarroel- , passat el Km 2 ens en trobarem un altre, l’Aribau Club, a l’esquerra del nostre pas. Aquest cinema ha tingut, per cert, diversos noms. Quan el van inaugurar li van posar Doré. Però en acabar la guerra, als sensors els deuria semblar una paraula catalana i el van canviar per Dorado. No sabien, o ningú els ho va dir, o si els ho van dir no en van fer cas, que el primer nom era un homenatge al famós dibuixant francès Gustave Doré.

Avançant per la Gran Via, també a l’esquerra, ens trobarem La Universitat. Un edifici que de dintre és magnífic, però de fora...que voleu que us digui. No soc, ni de molt, expert en arquitectura (ni en gaires coses, he de dir), però a mi em sembla d’un tipus de construcció molt sòbria, que contrasta, pel temps en què es va fer (finals del segle XIX), amb les joies arquitectòniques de l’època que hi ha a la ciutat. Els que en saben ja diuen que “La riquesa ornamental d’algunes parts de l’interior contrasta amb la senzillesa de les façanes exteriors”. Completament d’acord.

Per cert, deixeu-me’n dir una sobre la façana. Podreu comprovar el dia 20 si ho mireu (no tingueu por d’entropessar amb el de davant a aquestes alçades de la cursa, perquè per aquí ja anirà bastant fluida). L'edifici té dues torres a banda i banda; una d’elles amb un gran rellotge i l’altra una finestreta. Quan hi passo per davant sempre penso que si no hi hagués aquest rellotge, La Universitat passaria bastant desapercebuda tot i que és força gran.

Vista de La Universitat i Paraninf

Que em disculpin els admiradors d’Elies Rogent, el seu arquitecte, què va ser professor de grans arquitectes, un dels quals Gaudí, a qui li va dir al signar-li el seu títol: “Antoni Gaudi?..no sé pas sí he aprovat a un boig o a un geni”.

De totes maneres, La Universitat és La Universitat. Un temple en molts aspectes. I un lloc on anys enrere no hi entraven ni els grisos: els estudiants els servia de cuirassa i es protegien en els seu interior quan eren perseguits per las fuerzas del orden per haver llençat octavetes subversives al carrer.

A propòsit un apunt: en aquest escrit -que no sé per què es parla molt de cinema- s’escau dir que, potser, quan passem per davant de La Universitat, recordarem que en la pel•lícula “Salvador” hi surt una seqüència d’una manifestació estudiantil a la plaça.

Corredisses dels estudiants per buscar aixopluc a La Universitat. Anys 60-70

Més enllà de La Universitat, després del carrer Balmes, passarem per davant del Cinema Coliseum. La façana del Coliseum ja és una altra cosa: sumptuosa, si voleu, però d'un estil que recorda emblemàtics i bells edificis de la capital de França. A banda, el Coliseum té el privilegi de constar com el primer cinema que va projectar una pel•licula sonora a Espanya: “La canción de Paris” l’any 1929. Tot i que és un dels cinemes més representatius -sinó el que més- de Barcelona, ara hi fan teatre. No és que ens tinguem de queixar, per descomptat, el teatre és el teatre, però la raó, la manca d’espectadors al cine, sap greu. Una curiositat: en el soterrani del cinema, hi ha el Club de Billar Barcelona.

Encara que estiguem de festa i sigui molt trist explicar-ho, al costat del Coliseum, per davant del qual estem passant ara corren i gaudint, va tenir lloc durant la guerra un dels bombardejos més sagnants sobre la ciutat. Obviem els estralls i el nombre de víctimes: un monument abstracte -difícil de veure per cert- ho recorda davant del cinema.

Avançant, segurament cada vegada més ràpid, creuarem el Passeig de Gràcia, el carrer de més glamour de Barcelona.

De la cruïlla de Gran Via – Passeig de Gràcia, cal saber que exactament on ara hi ha la font monumental, fa anys, quan la ciutat encara estava emmurallada, hi havia una creu de terme a la qual anomenaven “La creu tremenda”. Per què? Doncs perquè en aquella època, els noctàmbuls (aristòcrates o burgesos tots ells) que havien anat a extramurs a emborratxar-se, es reunien en aquest punt en trobar la Porta de l’Àngel tancada, per dormir la mona. Les gresques que s’hi organitzaven abans d’adormir-se les podem imaginar: crits, renecs, duels, garrotades...Total, que el lloc es va fer famós com “La creu tremenda”.

Ara, en lloc d’una creu hi ha una font circular. Una recomanació: encara que el dia de la cursa faci calor, no és de bona educació atlètica tirar-s’hi a dintre per més ganes que en tinguem mentre passem pel costat, a pocs metres de la senyal del Km 3. Esperem que hi hagi aigua, que fa bonic. No sempre n’hi ha, però avui, en honor nostre, hauran obert les aixetes. Esperem.

Km 3 al 4

El ritme serà cada vegada més viu, segur: en la cruïlla Gran Via-Pau Claris haurem trobat l’indicador del Km 3, un punt a partir del qual ja anirem -uns més que uns altres, es clar - a tota pastilla, disposats, com sempre que ens posem un dorsal, a fer el millor temps de la nostra vida.

Un apunt sobre el carrer Pau Claris que haurem creuat: aquest sí que va ser canviat de nom en l’època que tots sabem. Aquest bon home era president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors (l'aixecament català contra la monarquia hispànica del segle XVII), i com que no deuria de ser cosa de mantenir-li els honors, li van posar el mateix que el de la seva continuació des d’Urquinaona cap avall: Via Layetana, castellanitzat no obstant, i no en parlem més.

Més enllà, en la propera cruïlla de Gran Via amb Roger de Llúria ens trobarem al bell mig un monument a la deessa Diana, inaugurat fa noranta anys. La iconografia la representa usualment despullada, i així la va esculpir el seu autor, Venanci Vallmitjana, per a una exposició de Belles Arts. Però per posar-la en aquest lloc de l’Eixample, l’Ajuntament de llavors li va demanar que en fes una altra coberta amb una túnica, com així la veurem en passar.

En el xamfrà de l’esquerra hi ha l’Hotel Ritz. Ara se’n diu Hotel HUSA Palace, però ni cas: per a tothom és i serà el Ritz. És un hotel de gran luxe -el primer de cinc estrelles que hi va haver a Barcelona- on s’han allotjat fins i tot reis de tot el món. Alguns dels personatges famosos que han ocupat habitació han estat, Salvador Dalí i Xavier Cugat (ambdós hi van fins i tot viure una temporada- l'ex president de l'antiga Unió Soviètica, Gorbachov, en Wooody Allen...Ara potser no perquè diuen que ja no hi ha gaires rics, però abans si allotjaven milionaris o artistes de Hollywood que venien a Barcelona. Com l’Ava Gardner i el Luis Miguel Dominguin, de qui s’explica l’anècdota, no sé sí certa, de que després d’una nit d’amor en aquest hotel, i en veure ella que ell s’aixecava molt de matí per anar-se’n, li va preguntar: “- A on vas tan de pressa, Luis Miguel? ” i el torero li respongué “- A explicar-ho als amics! Sí em fico al llit amb l’Ava Gardner i no puc explicar-ho aviat...de què em serveix?”.

De l’Ava Gardner, un dels mites del cinema dels anys cinquanta, se’n expliquen mil i una. Una molt coneguda és de quan vivia a Madrid: va tenir problemes amb Blas Piñar, un notari lider de la ultradreta que li requeria no sé què. Va anar a casa seva acompanyat de dos policies, i ella els va rebre completament nua (com la Diana de debò, vaja)... i el notari la va demandar “por desacato a la autoridad”.

Ava Gardner (1922-1990). “L’animal més bell del món”, li deien.

Seguirem per la Gran Via creuant els carrers de la dreta de l’Eixample, i que no li estranyi a cap atleta que no hi hagi quasi ningú al carrer per animar-nos. La raó és molt senzilla: és massa d’hora -haurem sortit a les 9,30- i la gent, excepte algun estranger que trobarem i potser ens aplaudirà, encara dorm. També, per altra banda, en aquest tram de la Gran Via hi viu poca gent; sí aquesta cursa l’ haguéssim fet fa cinquanta anys seria diferent, però ara quasi tot són oficines i els diumenges fan festa. I els pocs que encara hi viuen són gent gran, i no estan per aquestes bogeries de córrer amb calçotets o calces per la via pública.

Alguns dels carrers que creuarem entre el Km 3 i el 4 tenen un nom molt bonic, o a mi m’ho sembla: Roger de Llúria, Girona, Roger de Flor...En canvi no m’agrada -és cosa meva- el nom de Bruc, Bailén, i el de la plaça a la qual arribarem a punt de trobar el Km 4: Tetuán. Són noms que serveixen per recordar fets bèl•lics (els de les Batalles del Francès els carrers, i el de l’ocupació de la ciutat marroquina pel general Prim el de la plaça), una cosa molt freqüent en el nomenclàtor de la nostra ciutat, que valdria més canviar-los per uns altres. Per exemple d'esportistes o relacionats amb l'esport, que n'hi ha molt pocs a la ciutat: deu o dotze com a màxim.

Km 4 al 5

L’indicador del Km 4 l’haurem passat a l’encreuament de la Gran Via amb Roger de Flor, un nom d’un altre carrer, aquest, que també honora a un altre cabdill dels almogàvers. Se’n expliquen un munt de coses d’aquest militar templer del segle XIII, algunes bones i unes altres no tant. Va combatre heroicament en la conquesta de terres per a la corona... Li va prendre Mallorca al seu oncle... Es va enriquí a base de bé, diuen, essent frare, i va haver d’abandonar l’Ordre del Temple... Va tenir la sort, però, que les cròniques de Ramon Muntaner en parlar d’ell inspiressin a Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc , i la seva figura es va convertir en mítica. Ves quines coses més estranyes.

Els carrers que travessarem tot seguit, Nàpols, Sicília i Sardenya, són noms de territoris que en aquelles èpoques pertanyien als que eren Comptes de Barcelona i reis d’Aragó. Se suposa que estan posats darrera del de Roger de Flor perquè tenen una forta relació directa amb ell.

No veurem cap cosa especial en aquest tram, a no ser que mirem cap a dalt de tot de les cases. Sí ho féssim -no tan sols aquí sinó en tota la dreta de l’Eixample- podríem apreciar que en els anys que es van construir aquells pisos per a la gent benestant, hi havia molta costum de rematar els edificis amb el millor de la seva arquitectura, en molts casos fins i tot amb ornaments o figures al•legòriques. Una d’elles, que està present en molts habitatges i edificis, és la del déu Hermes o els seus atributs (unes ales i una vara on s’hi cargolen dues serps). És el cas, per exemple, d'una casa de la Gran Via, tot just passat Sardenya, a l’esquerra, que té un bust en pedra d’aquest déu grec.

Serà difícil veure’l, no perquè estigui amagat, que no ho està, sinó perquè, siguem francs, en aquells moments ja durem més de quatre quilòmetres de cursa, i qualsevol es posa a mirar a veure si troba un senyor amb un barret amb ales, per més fill de Zeus que sigui.

En arribar al carrer Marina haurem acabat el nostre viatge per la Gran Via i girarem a la dreta per baixar-lo fins a Ausiàs Marc. Girarem no sense haver vist, no obstant, l’última de plaça de toros que resta a Barcelona, La Monumental, en la qual, afortunadament, deixaran aviat de fer-se espectacles taurins.

N’hi van arribar a haver tres a la ciutat: aquesta, la de la plaça Espanya, que s’ha convertit en un espai lúdic, i una altra a la Barceloneta, desapareguda. Un no s’explica com hi podia haver tanta afició als toros a casa nostra, un espectacle tan esperpèntic i carpetovetònic. I no diguem res més sobre aquest assumpte, per a que no ens passi el que passa a vegades, que estomaquen als anti-taurins que es manifesten a la porta d’aquesta plaça.

El millor de La Monumental és que ha servit per a grans esdeveniments que no tenen res a veure amb la tauromàquia. Un dels més recordats per apoteòsic, el concert que va tenir lloc el 3 de juliol de 1965 per part dels Beatles, el mític conjunt de Liverpool, que “va omplir la plaça fins a la bandera” (expressió taurina per a que ningú s’enfadi).

Els Beatles a la seva arribada al Prat tocats amb una montera de torero (ningú no és perfecte), procedents de Madrid.

A l’hora de la veritat, el famós quartet només va actuar 35 minuts escassos (en l’espectacle hi van actuar altres artistes, de entre els quals Els Sirex), el temps just per interpretar una dotzena de cançons. I com passava a tots els seus concerts, els crits del públic (i la mala qualitat del so, s’ha de dir) va impedir que es pogués gaudir plenament de la seva música. Però va ser igual; n'hi va haver prou per respirar un cert aire d'europeisme, tan necessari en aquells temps.

Mentre passem pel costat de la plaça, alguns recordarem les seves cançons, que ens ajudaran a córrer millor i més ràpid. Tan ràpid com haguessin corregut els seus fans aquell dia, davant dels grisos, si hagués hagut l’aldarull que el govern d’aquella època es temia. Perquè tot i l’autorització a que vinguessin, per donar a entendre una certa obertura de la dictadura, la revolució dels estudiants durant l’acte era temuda per alguns sectors, que consideraven els Beatles com a l’enemic públic número 1. Una impressionant quantitat de policia desplaçada als voltants de la Monumental i a l’interior -es va dir que més de 1.000 per als 15.000 espectadors- en va ser la prova. No va passar res, més enllà de l’esglai al comprar les entrades: 75 pessetes la més barata i 450 la més cara.

Entrada de col•leccionista: concert dels Beatles a la Monumental. 1965

Quan haurem girat per davant de la plaça de toros accelerem el pas sense voler perquè el carrer que haurem agafat, Marina, fa una mica de baixada. Aprofitarem el desnivell i girarem a la dreta al trobar Ausiàs Marc. I sí algun ofès pel nostre rebuig a la fiesta ens perseguia, ja nos haurà atrapat perquè entre que haurem anat a tota marxa i el gir, ens haurà perdut de vista. I per Ausiàs Marc compte perquè és un carrer una mica monòton. No hi trobarem gaires belleses urbanes per mirar. Únicament l’indicador del Km 5, que està al carrer Nàpols, que voldrà dir que ja haurem fet mitja cursa, i això sempre anima.

Km 5 al 6

Havia dit que el carrer Ausiàs Marc, per on farem aquest quilòmetre és una mica avorrit, però no és veritat. No ho és, o millor dit no ho serà per a nosaltres què haurem passat l’equador de la prova, i ara sí, de debò, començarem a fotre-li de veritat, per allò de veure, locus com estem per això del córrer, si la segona meitat la fem més ràpida que la primera.

Per altra banda, en aquest quilòmetre i en el seu voltant, hi ha més esglésies i convents per metre quadrat que en cap altre, i això és una cosa què fins i tot als descreguts ens dóna una certa confiança per poder, com segur què farem, forçar una mica més del compte.

A veure sí no: l’Església del Rosari està passat l’indicador del 5; les Hijas de la Caridad a Roger de Flor tocant Ausiàs Marc; l’Obra de Sant Joan d’Avila en la cantonada amb el passeig de Sant Joan; el Convent de Santa Catalina Verge a Bailén- Ausiàs Marc; l’Esglèsia del Sagrat Cor de Jesús al carrer de Casp, que és el de damunt...És a dir que tranquils; sí algú per culpa de forçar massa la màquina la palma per aquí, té l’extremunció i les pregaries assegurades. Gratis no ho sé, però immediates i eficients per descomptat.

Deixem la broma. Avui és un dia que estem fent una cursa seriosa, que fa molts anys que se celebra –una de les més antigues de Barcelona- i que serveix, entre altres coses, per gaudir aquests dies de La Mercè, per festejar la Festa Major de la ciutat en honor de la seva patrona. Una Festa Major que ha recuperat la democràcia, perquè durant els quaranta anys que va durar el malson que tothom sap, gairebé se celebraven únicament festejos religiosos.

A propòsit, La Mercè no és, curiosament, la única patrona. Ho és també Santa Eulàlia. Com se sap, La Mercè li va prendre el la titularitat al segle XVI, una vegada que, per la seva intersecció, va aturar una terrible plaga de llagosta que amoïnava als barcelonins i que, pel que sembla, la petita Eulàlia no va saber resoldre.

Festa Major de Barcelona. La Mercè 1904

Travessarem el Passeig de Sant Joan, i avançant per Ausiàs Marc, passarem molt a prop del Monument a Casanova que està al carrer de sota, un lloc d’especial càrrega emotiva per a molts dels que estarem corrent avui, que recordarem que durant una època -la del malson que dèiem abans- l’estàtua del conseller en cap que hi figura va restar amagada ves a saber on. Però també recordarem que malgrat no ser-hi, alguns visitaven el lloc cada 11 de setembre, sense, per descomptat, fer soroll.

En aquest carrer Ausiàs Marc hi ha unes quantes cases magnífiques, a dreta i esquerra, d’estil modernista, construïdes a principi del segle passat per a l’alta burgesia de l’època, la majoria grans magnats catalans del ram tèxtil. Una de les quals, la més sumptuosa, es la que trobarem en la confluència Ausiàs Marc – Girona, la Casa Burés. La casa va ser propietat dels amos d’una fàbrica de teixits (Industrias Burés) en la qual hi van arribar a treballar més de 1.000 operaris pels anys seixanta, i venia els seu productes “El Burrito Blanco” a tot el món. Una curiositat: durant la guerra, en lloc de llençols fabricaven material bèl•lic. La crisi del tèxtil va provocar, com en tantes altres fàbriques, que la plantilla anés minvant any rere any, i després que el negoci familiar passés per diverses mans de diversos financers, va tancat l’any passat (Buretex es deia finalment) quan quedaven només 74 treballadors.

Per animar-nos una mica diré que aquesta casa ha tingut un final...de por. Durant els darrers anys sí han rodat varies pel•licules, la més coneguda, Darknes, una de terror.

¿Qui deia que el carrer Ausiàs Marc -el nom del qual honora al més insigne poeta de la nostra llengua- se’ns faria avorrit?. Per sí no en teníem prou per distreure la lluita que mantenim amb els quilòmetres, al finalitzar-lo arribarem a la Plaça Urquinaona on hi ha un teatre. A l’esquerra nostra hi ha el Teatre Borràs, el nom del qual es va posar en honor d’un insigne actor, Enric Borràs, nascut a Badalona el segle XIX.

Manelic, el pastor de Terra Baixa, d’Angel Guimerà, va significar la consagració
definitiva d’Enric Borràs com el gran actor de l’escena catalana.

Avançarem per agafar la Ronda de Sant Pere, on tot seguit trobarem el Km 6 a l’alçada d’una bonica botiga modernista, la Casa Teixidor, que durant molts temps va vendre productes per dibuixar i pintar. Però les coses canvien i les belles arts ja no són el que eren; no deuria comprar ningú pinzells i des de fa uns dotze anys la bonica botiga és una tenda d’òptica. Menys mal que l’amo del establiment ha conservat l'ornamentació exterior i el magnífic rètol de mosaic, així com el mobiliari de fusta i els vitralls interiors. Moltes gràcies senyor botiguer; alguns potser ho haurien fotut tot a la bassa.

Ah! M’oblidava dir que el nom d’Urquinaona no és només per a que sapiguem que hi ha una parada de metro: se l’hi va posar aquest nom a la plaça en honor de José Maria Urquinaona que era un bisbe de Barcelona. Ja us deia que en aquesta zona estaríem salvats...

Km 6 al 7

Acabarem a bon pas la Ronda de Sant Pere i creuarem la Plaça Catalunya. Una dada que segur que coneixem, però al passar-hi serà bo recordar-ho: la Ronda coincideix exactament amb una part del què era l’antic Camí de Ronda de la muralla de la ciutat. És a dir, que a més a més de poder córrer lliurament per un carrer de Barcelona, el saber que ho estem fent damunt del mateix traçat que envoltava la ciutat fa segles, és un plaer afegit als que estem experimentant avui amb motiu de la cursa de la seva Festa Major.

Creuarem, deia, la Plaça de Catalunya, la més gran de la ciutat, no cal dir-ho, i centre neuràlgic, que tampoc cal dir-ho perquè sempre, i a tota hora, sí veu tanta gent atapeïda com la que veiem en els reportatges sobre Calcuta o Tokio. Avui no, no obstant, en part perquè encara serà molt d’hora, però sobre tot perquè El Corte Inglés estarà tancat.

Un Zeppelin volant per damunt de la Plaça Catalunya. Any 1929

Seguirem per una altra Ronda, la de la Universitat. De fet no és una altra: és la continuació de la de Sant Pere, urbanitzada més tard que aquesta per fer camí per arribar a les facultats, i no se li va voler posar el nom de la del sant.

Tot seguit arribarem de nou a la Plaça Universitat, però ara per la part de baix per enllaçar amb la Ronda de Sant Antoni. Abans però, una recomanació parlant de la Ronda Universitat: no us perdeu, sinó el coneixeu, el frankfurt i la cervesa de l’Alt Heidelberg, un local mític que està a la dreta del nostre camí, poc abans d’arribar a la plaça. No us ho perdeu, però no i entreu ara amb l’excusa d’avituallar-vos; deixeu-ho per un altre dia.

Deixarem la Plaça Universitat agafant la Ronda de Sant Antoni. A la dreta nostra, fent cantonada amb la plaça, hi ha una de les botigues centenàries de Barcelona: La Torre. Com que és diumenge tindrà la porta baixada i no podrem veure els aparadors. És una llàstima perquè el comerç és molt curiós. Hi venen roba i articles de gènere de punt , i no és que encara venguin els mateixos calçotets i samarretes que quan la van inaugurar fa més de cent anys...però quasi. A dintre de la tenda hi ha fins i tot cadires per a que els clients puguin seure mentre la fan petar amb els dependents i trien la peça de roba que els interessa. Inefable, de veritat.

Un apunt: l’establiment va servir d’inspiració a Carlos Ruiz Zafon per a la seva famosa novel•la L’Ombra del Vent . Per als que l’hagueu llegit, recordareu que en un paràgraf diu “...es podien llegir les lletres gravades als vidres, entelats de tanta brutícia, i un rètol en forma de barret continuava onejant a la façana, prometent dissenys a mida i les últimes novetats de Paris” . Es refereix a la botiga per la qual passarem per davant, com ha confirmat l’autor alguna vegada, tot i que accentuant el seu deterior i convertint-la amb una barreteria: la que regenta el pare del Julià Carax, el senyor Antoni Fortuny.

Foto actual de la botiga La Torre, inaugurada l’any 1900

De la Ronda de Sant Antoni en farem només uns cent metres. De seguida, en arribar a la Plaça Goya, girarem a la dreta per enfilar pel carrer Sepúlveda. D'aquest el farem tot, i al passar Muntaner trobarem el Km 7.

No ho podrem evitar: els que haurem fet alguna marató de Barcelona, sentirem una emoció especial al córrer la Cursa de la Mercè pel carrer Sepúlveda. Recordarem que els darrers quilòmetres de la mítica prova del març transcorren també per aquí mentre patim sense misericòrdia per acabar-la. Però, sens passarà aviat l’angoixa perquè, a diferència d’aquell dia, avui estarem frescos com una rosa. Res a veure -què us he de dir- el desmanegament d’aquells darrers quilòmetres finals de la marató comparats amb com estarem avui: el carrer Sepúlveda sembla aquell dia l’Everest, i ara en canvi, fins i tot ens semblarà que fa baixada.

Km 7 al 8

Pel carrer Sepúlveda haurem arribat al senyal del Km 7 tot just travessat Muntaner, i no vull deixar de fer una referència al nº 4 d’aquest carrer, a tocar d’on haurem passat. En un pis de l’immoble és on hi va viure Terenci Moix, el famós escriptor que usava un pseudònim manllevat d’un poeta de Roma (el seu vertader nom era Ramon Moix) a qui no li importava un rave que se sabés la seva declarada homosexualitat, i a qui fascinava el cinema i l’antic Egipte. També se’l recorda envoltat sempre d'amics de la jet set, i fent palès una combinació d'aficions i passions de tota mena, que es reflectia en les seves novel•les, i que li van valer l'apel•latiu d'infant terrible de les lletres catalanes. Va morir en aquest edifici, el mateix on a la planta baixa hi ha la Sala Muntaner, actualment un espai teatral que durant molts anys va ser l’Emporium, el cabaret més selecte de Barcelona.

El carrer Sepúlveda per on farem aquest quilòmetre -un altre nom de carrer bonic per a mi- té aquest nom per honorar a un senyor de Salamanca que va ser governador civil de la ciutat els anys 1863 i 1864, just en el moment en que es va obrir l’Eixample. Se’l recorda com a qui va encarregar a uns metges que confeccionessin un “Reglamento que manteniendo incólumes los principios de la moral, tienda en lo posible a disminuir la sifilis que la prostitución causa en la ciudad de Barcelona”.

El carrer Sepúlveda és un carrer que està ple de botigues d’informàtica. Curiosa circumstància perquè normalment, els establiments d’un ram determinat es posen força lluny l’un de l’altre per tal d’evitar competència. Aquí en canvi, estan tots junts, la qual cosa ve a confirmar el que es sabut: que els informàtics són gent molt atípica (no dic rara o estranya perquè a Corredors.cat n’hi ha un munt).

També és un carrer on hi ha molts restaurants i bars de tot tipus. Un d’ells, la Taverna de Mastia, a la cantonada amb Casanova, és del amic Josep Maria Conesa, conegut en el món del córrer per ser l’ànima mater de la Cursa de Sant Antoni -bona part del seu recorregut coincideix amb el de la Mercè, per cert- i també pel xivarri que organitza quan passa la marató de Barcelona per davant del seu establiment.

Com que estem parlant molt de cinema en aquesta fisonomia, convé saber, al travessar el carrer Urgell, que molt a prop hi ha una raresa relacionada amb el cine: a l’esquerra nostra hi ha un dels únics quatre cines de la ciutat -realment són 4- que encara no s’han convertit a multicines: el Cinema Urgell. És en el que hi cap més gent de tots els cines d’Espanya, 1.800 espectadors, i un dels més grans d’Europa. Inaugurat l’any 1963 amb la pel•licula Carmen Jones, que només va aguantar quinze dies a la cartellera (llavors acostumaven a durar molt temps), el seu primers gran èxit va ser l'estrena de Lawrence d'Aràbia al cap d’uns mesos, el 1964. La seva decoració, clàssica, amb cortines i catifes de color vermell, li donen un aire molt hollywoodenc.

Una altre cosa: al carrer Sepúlveda, abans d'arribar a Calàbria, hi ha una illa interior d’aquelles per distreure’ns-hi (que no avui, perquè estem pel que estem!) que duu el nom de Jardins Tete Montoliu. Molts recordaran que en Tete, malauradament desaparegut fa uns dotze anys, era un famós pianista barceloní de jazz, cec de naixement. A banda de genial músic, tenia un excel•lent i particular sentit de l’humor: sovint deia “Jo soc un pianista negre...Ho dic perquè quan em miro al mirall em veig negre”.

El seu tarannà es reflecteix pel que deia el seu gran amic Joan Manuel Serrat, en un article que va escriure fa un parell d’anys a El Periódico, del qual no em resisteixo a transcriure un paràgraf:

”Compartíem passions i aficions. Una d'elles, el Barça. El Tete anava al camp. S'asseia a la cabina amb el Miguel Ángel Valdivieso i més tard amb el Puyal i el seu barcelonisme el portava, quan coincidien partit i actuació, a tocar amb un discret audiòfon endollat al transistor i així poder seguir les retransmissions dels partits. La seva afició era tal que una tarda, tocant a Mollet, mentre al Metropolitano el Barça s'estava jugant una semifinal de Copa contra l'Atlètic de Madrid després d'haver perdut a casa 0-1, en ple recolliment coral de Paraules d'amor, incapaç de reprimir la seva emoció, va deixar anar el piano i va fer un salt aplaudint i cridant el segon gol culer, per a desconcert del públic que, ignorant de la situació, es va témer el pitjor per a la salut del mestre".

Tete Montoliu al piano, i Joan Manuel Serrat al seu costat, al teatre La Faràndula de Sabadell, el maig del 1968

I una mica més enllà de l’illa -dir-li jardí a mi em sembla un eufemisme ja que, tot i què està molt bé, hi ha més ciment que flors- , arribarem tot seguit al Km 8, a l’alçada d’Entença.

Una observació final: tothom diu que el carrer Sepúlveda puja. És veritat, però no del tot, perquè en el primer tram que farem, des del carrer Muntaner fins a Borrell, baixa; no molt, però baixa. Convé saber-ho per a no amoïnar-nos massa...

Km 8 al 9

Continuarem uns dos-cents metres més corrent pel carrer Sepúlveda, passat el Km 8 d’Entença i l’encreuament amb Vilamarí, fins arribar a Llançà i agafarem l’Avinguda del Paral•lel, on girarem a l’esquerra per baixar-la un tros.

Just abans de creuar Vilamarí, per cert, hi havia fins fa poc una botiga curiosa. Estava a l’última casa, quasi al xamfrà, i era d’un expert en parapsicologia, hipnotisme, esoterisme, tarot..., la botiga Somnis, del Professor Marín. Probablement a més d'un -lesionat i amb el mono de córrer- li va resoldre alguna vegada el dubte de quin dia podría tornar a fer-ho. Ho dic seriosament; a banda que el professor deuria ser una eminència en ciències ocultes, no es pot comparar que et llegeixin el futur (o com evolucionarà una lesió) en una tauleta al mig de la Rambla o la Plaça Catalunya, a que t’ho facin dins d’una botiga de l’Eixample amb aire condicionat i tot.

Aquests carrers del barri de Sant Antoni, per on estem ara, estan especialment relacionats amb l’esport. A banda del que hem dit sobre les curses que els travessen, la marató, la del barri, etc., molt a prop d’on estem hi ha hagut locals mítics on s’hi feien espectacles esportius fa uns cinquanta anys: el Gran Price i el Pabellón del Deporte. No ho he dit abans, però ara s’hi escau. Al començament del carrer Sepúlveda, al xamfrà de Floridablanca, que és el de sota, amb Casanova, hi havia el Price; s’hi feia boxa, lluita lliure, bàsquet...

I a la dreta d’on girarem a Sepúlveda per enllaçar amb el Paral•lel, al carrer Llançà, existia el Pabellón del Deporte, un espai obert -vull dir sense sostre- en el qual s’hi feia també esports com al Price, i molt especialment hoquei sobre patins. Fins i tot s’hi va arribar a celebrar uns campionats, no recordo sí d’Europa o del Món. Estava enclavat al mig d’una illa de cases, i molts veïns veien els combats i els partits des dels balcons interiors de casa seva. Resultava divertit, perquè, des de la finestra de la cuina i sense pagar un duro, eren els espectadors que més xiulaven als àrbitres. No seria per això, però al cap d’uns anys es va deixar de fer esports i es va convertir en el Canòdrom Pabellón, un lloc més aviat sòrdid, on hi feien curses de llebrers per a que alguns es juguessin calers fet apostes. Quan hi passarem corrent el diumenge, encara ens semblarà escoltar, amb bastant mal regust, l’udolar dels pobres gossos que guardaven en un camió al carrer.

Compte a l’arribar al final del carrer Sepúlveda: ens vindran ganes d’anar directes cap a l’arribada, que seria el més natural del món, però ens faran girar cap a l’esquerra i baixar un tram del Paral•lel. A mi em sembla el pitjor de la cursa. No perquè sigui el més dur, que no ho és, sobre tot ara a la baixada, sinó perquè resulta una mica emprenyador. S’ha de baixar fins a l’alçada de Calabria i girar 180 graus per tornar a pujar pel mateix Paral•lel fins a la Plaça Espanya, per acabar a l’Avinguda Maria Cristina.

Aquesta incongruència del circuit (sí no ens queixem una mica potser aquest escrit semblarà una guia turística per als guiris), té el seu avantatge: mentre baixes et permet veure als que ja pugen perquè van davant teu, i pots veure als que van darrere quan has girat i el que puges ets tu, i saludar a uns i als altres sí els coneixes. Una recomanació al respecte: compte en saludar de manera massa estentòria als que van darrere teu. Fes-ho, però de manera prudent; sense que es vegi que estàs molt content perquè a aquell o a aquell altre li portes quatre metres. N'hi ha que tenen molt bon esprint final.

Com és sabut, el Paral•lel va ser un carrer conegut a tot el món per la gran quantitat de teatres i sales de festes que s’hi van instal•lar a les primeries del segle XX i fins que va esclatar la guerra. Però no en aquesta part per on correrem, que era la zona més avorrida, sinó més avall d’on farem el gir.

No era en aquesta zona on, des dels obrers fins els burgesos -més aquests que els altres- s’aventuraven a passar-s’ho bé, àvids de gresca i espectacle. Era més avall on començava la xerinola. Tot i així, no gaire més lluny, perquè un parell de carrers més enllà, al voltant del Teatre Condal -que encara funciona- hi havia dos teatres més que jo recordi: el Teatro Talia, que era propietat de Paco Martinez Soria, l’inefable còmic de les pel•lícules de Cine de Barrio, aquelles per oblidar dels anys seixanta, i el Teatro Cómico, on hi feien el que llavors en deien revistes, amb vedettes que havien de sortir a escena tapades de dalt a baix, o com a molt amb leotardos. No és estrany que tanqués el 1962, perquè durant la postguerra, una parella de guàrdies civils s'asseia entre el públic, i si les lletres de les cançons, o els escots, o les faldilles sobrepassaven els límits dictats pels censors de l'època, la multa era immediata.

La revista “¡Taxi al Cómico!”, de finals dels anys 40, va ser un dels grans èxits del teatre

Un apunt per conèixer -sí no se sap, que segur que sí- el per què al Paral•lel se li diu així: el nom prové del fet que el seu traçat coincideix amb el paral•lel 41 de la Terra (41º 22’34” per a ser exactes). En qualsevol cas, el nom original, posat en acabar d’urbanitzar el carrer a finals del segle XIX, no era "Paral•lel" sinó "Paralelo", la qual cosa significa que l’assumpte de l’idioma sempre ha estat molt complicat a casa nostra. Llavors i ara...que Déu ni doret!. I sense capficar-nos massa, avui, de que sigui així, arribarem al Km 9, després del gir de 180º.

Del km 9 al 10

Seguirem la nostra particular escalada a l’Avinguda del Paral•lel per tal de fer el darrer quilòmetre. Que no s’espanti ningú: tot i que és el tram de la cursa on hi ha més pujada, no mata. L’únic que passa és que com és el final i és l'hora dels esprints... (per a alguns...)

Haurem girat per tornar a pujar el Paral·lel a l’alçada de la Plaça dels Ocellets del barri del Poble Sec, que ara, al pujar, queda a l’esquerra del nostre camí. La cursa no entra al barri, però el fet de que hi passarem tan a tocar durant una estona ens permet parlar-ne una mica, a banda del que ho hem fet en el primer quilòmetre.

Els historiadors diuen que com que no formava part del pla d’en Cerdà per l’Eixample, el Poble Sec es va anar formant d’una manera anàrquica, d’aquí l’estructura una mica laberíntica de l’entramat del seus carrers i places.

Serà laberíntic i els seus carrers seran estrets i costeruts... però el que no hi ha dubte és que són entranyables (el que subscriu passava cada dia pel barri quan era petit per anar a l’Escola del Bosc de Montjuïc), a la qual cosa ajuda el fet que la majoria tenen un nom d’arrel autòctona. Vegem si no: els que passarem, per exemple, que tenen el seu començament al Paral•lel: la placeta dels Ocellets (afortunat nom); carrer de la Concòrdia (afortunat també); carrer de Teodor Bonaplata (que honora a un actor del segle XIX); de Ricart (un propietari de terrenys de l’indret); de Vallhonrat (idem); de la Font Honrada (una font que hi havia en el segle XI): Tamarit (defensor de Barcelona en el segle XVII); Lleida...Per manca de catalanitat no ens queixarem.

Després del gir, a l’altra banda del Paral•lel, veurem una singularitat d’aquesta avinguda que ja haurem observat en baixar: un edifici amb uns porxos a sota. I no és l’únic d’aquest carrer. La raó d’aquest tipus d’estructura s’explica perquè quan a finals del segle XIX es van començar a construir cases, els propietaris dels solars no volien acatar la norma del Pla Cerdà, que determinava que l’amplada del Paral•lel havia de ser de 50 metres. Exigien que sigues de 40 perquè no volien que els pisos fossin més curts que els d’altres carrers de l’Eixample, i durant molt temps no s’hi va edificar gaire. Finalment, una llei ho va tractar de resoldre: mitjançant la “Llei de les cases porticades” es permetia fer habitatges amb porxos a la part baixa de l’edifici, de forma que la zona transitable del carrer tingués 50 metres però els amos guanyessin els 5 metres per banda que volien.

Una casa porticada del Paral·lel

La llei es va obeir també a mitges. Les construccions amb els pòrtics eren més cares; els propietaris s’havien de posar d’acord amb els del davant…Per una cosa o una altra, en seixanta anys i fins el 1928, s’havien construït al Paral•lel només 23 cases de pisos, setze amb porxos i set respectant l’amplada dels 50 metres. A la vista d’això, l’Ajuntament en va dictar una altra: la “Llei dels barracons a precari”, segons la qual, es permetien edificacions per a usos diversos, però que no es destinessin a dormitoris, i que es poguessin enderrocar en qualsevol moment. I aquesta llei va acabar de donar-li el caràcter especial al Paral•lel, que ja el 1910 tenia nou teatres i onze music-halls: es van construir edificacions a precari al llarg del carrer, barracons en molts casos, que allotjaren més teatres, cafès-cantants, tavernes, etc, convertint el carrer en el centre del divertiment de la ciutat per a tothom.

Pel què explicaven els nostres pares, el Paral•lel era una mena de Broadway... Hi acudia gent de tot tipus a divertir-se: els teatres de revista, els music-hall i les taules de joc atreien un públic que buscava els plaers de la vida; i les sarsueles i els vodevils a un altre públic més moderat, però entre tots la feien grossa.

Insisteixo amb el que he dit en el text del quilòmetre anterior: el punt neuràlgic de la diversió estava situat uns cinc o sis-cents metres més avall d’on girarem nosaltres; concretament a on ara hi ha El Molino, El Victoria l'Artèria i l’Apolo, una zona que estava sempre plena de gent, de llum i d’alegria, una imatge que es va mantenir fins al anys cinquanta, i que ni la guerra ni la immediata postguerra no van poder destruir. De fet, fou precisament en els quaranta quan el carrer va viure un dels moments més intensos de la seva història: era necessari oblidar i al Paral•lel es podia aconseguir. Però a partir del final de la dècada dels cinquanta, per causa d’una crisi que va patir el teatre, unes lleis restrictives dels espectacles i, sobre tot, els canvis de gustos de la gent, va declinar el bullici del Paral•lel. Els locals emblemàtics van anar desapareixent i també el públic que els freqüentava.

"Escandaloses" cupletistes del Paral•lel dels anys quaranta

No ens posem enyorosos. Manen els gustos de la gent i, per altra banda, ara el què toca és córrer tant com puguem per aquest carrer que en temps passats era “pedra d’escàndol”. No ens posem nostàlgics. Cada vegada veurem més a prop la font de la Plaça Espanya, i ens animarem perquè ens faltarà molt poc per acabar.

Arribarem a la Plaça Espanya, on hi ha un conjunt arquitectònic que vol ser un homenatge a l’aigua. Segons diuen els que hi entenen té molt valor, però a mi no m’agrada gaire. Hi ha gent a qui tampoc li agrada i li diu La Mona de Pasqua. A dalt de tot hi ha un peveter envoltat de tres Victòries. El dictador Primo de Rivera, que va ser qui va fer construir la font l’any 1928, deia que significaven " ... el sacrificio permanente de España para defender la civilización". Quasi res!

Passarem per sota de les Torres Venecianes (aquestes torres si que m’agraden), i pujarem fins a la meitat de l’Avinguda Maria Cristina, la mare d’Alfonso XIII i besàvia del rei Joan Carles. Arribarem com esperitats al Km 10 de la Cursa de la Mercè, la meta. I eufòrics com estarem, potser més d'un emularà a l’Usain Bolt fent com si disparés una fletxa... no en direcció al peveter de l'Estadi, que està lluny, sinó al de la Plaça Espanya.

------o------

Miquel Pucurull i Fontova
pucurullfontova@yahoo.es